L'organització d'un procés electoral exigix el treball coordinat de moltes persones en un període molt breu de temps.
De manera molt general, i segons la funció que tenen encomanada, podem distingir els grups següents:
Òrgans que vetlen per la transparència del procés electoral
L'administració electoral
L'administració electoral vetla per la transparència i objectivitat del procés i del principi d'igualtat. Està composta per les juntes electorals i les meses electorals.
La Junta Electoral Central és l'òrgan superior de l'administració electoral i n’és l'únic permanent, que té entre altres competències:
Està composta per 13 membres (magistrats del Tribunal Suprem i catedràtics de dret o de ciències polítiques i sociologia en actiu)
Juntes electorals provincials (JEP) i juntes electorals de zona (JEZ)
Els correspon, dins del seu àmbit territorial, resoldre les queixes i reclamacions que els dirigisquen d'acord amb la LOREG.
Les JEP i JEZ es constituixen per a cada procés electoral, i es componen de cinc membres. Hi ha una JEP en cada província.
En les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, les JEZ acumulen les funcions de les JEP. Les JEZ existixen en cada partit judicial i garantixen l'existència en cada mesa electoral dels mitjans necessaris perquè puguen celebrar-se les eleccions convocades.
Per a les eleccions generals les juntes electorals competents en relació amb presentació i proclamació de candidats són les JEP
Meses electorals
Es constituixen només per al dia de les eleccions.
Estan formades per ciutadans i ciutadanes triats per sorteig entre els censats en la secció corresponent.
La mesa és única encara que coincidisca la celebració de diverses eleccions.
Cada mesa està composta per 1 president o presidenta i 2 vocals.
Li correspon a la mesa entre altres funcions:
L'inici i tancament de la votació així com l'escrutini i finalment el lliurament de la documentació electoral al jutjat de primera instància o de pau i a Correus.
Òrgans encarregats de la gestió electoral
Ministeri de l'Interior. Direcció General de Política Interior
Li correspon l'organització general dels processos electorals d'àmbit estatal (eleccions europees, generals, municipals i referèndums) i les tasques de coordinació de la intervenció d'altres organismes en aquesta gestió.
Entre les seues competències es troben les següents:
Oficina del cens electoral Ministeri d'Economia i Competitivitat
És l'òrgan encarregat de la formació i actualització del cens electoral. Està enquadrada en l'Institut Nacional d'Estadística i exercix les seues competències sota la direcció i supervisió de la Junta Electoral Central.
Té una estructura provincial, s’organitza en delegacions provincials i s'encarrega de coordinar, supervisar, controlar i revisar el procés d'elaboració del cens electoral.
A més a més, en ocasió de cada procés electoral s'ocupa de:
Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació
És l'encarregat (juntament amb Correus i l'Oficina del Cens Electoral) de fer efectiu l'exercici del dret de sufragi dels espanyols en l'estranger.
Les oficines i seccions consulars s'encarreguen de la tramitació de les sol·licituds de la documentació electoral d'aquells espanyols i espanyoles que temporalment residisquen a l'estranger.
Els espanyols i espanyoles que permanentment residisquen a l'estranger poden dipositar el seu vot en urna a l'oficina o secció consular en què estiguen adscrits o remetre el vot per correu a esta oficina o secció consular.
Correus i Telègrafs
Com a operador designat pel Govern per a prestar el servici postal universal també participa en el correcte desenvolupament del procés electoral.
Fonamentalment, Correus s'encarrega de fer tots els enviaments electorals, tant els que fa l'Oficina del Cens Electoral dirigits a l'electorat com els que este fa. Tots estos enviaments són gratuïts per a l'electorat, sense perjudici de que l'Estat, per mitjà del pressupost electoral, haja de compensar a Correus per la seua intervenció en el procés electoral. Esta compensació també inclou la que correspon als enviaments de propaganda electoral que fan els partits polítics.
Delegacions i Subdelegacions del Govern
Realitzen importants funcions electorals en el seu respectiu àmbit territorial, en estreta col•laboració amb el Ministeri de l'Interior, l'Administració Local i l'Autonòmica, si escau, entre les quals es troben tasques de seguretat, logística electoral, custòdia i distribució del material electoral, recollida i remissió de la informació relativa al seguiment de la jornada i a l'escrutini provisional dels resultats.
Ajuntaments
Són els encarregats de la gestió del procés electoral a escala local, en col•laboració amb les Delegacions i Subdelegacions del Govern i amb les Delegacions Provincials de l'Oficina del Cens Electoral.
Candidatures en un procés electoral
Qui pot presentar candidatures en un procés electoral?
Partits polítics i federacions
Són associacions de caràcter privat inscrites com a tals en el Registre de Partits Polítics dependent del Ministeri de l'Interior.
Coalicions electorals
Formacions de caràcter temporal, constituïdes per partits i/o federacions, la finalitat de les quals és presentar candidatures en un procés electoral concret.
No hi ha un registre específic de coalicions electorals. La seua creació ha de comunicar-se únicament a la Junta Electoral corresponent a l'àmbit d'actuació de la coalició.
Han de constituir-se expressament per a cada procés, o per a diversos convocats en la mateixa data, i s'extingixen una vegada celebrats.
Agrupacions d'electors
Són formacions polítiques que es constituïxen amb l'aval d'un nombre variable de signatures de l'electorat de la circumscripció corresponent i només i exclusivament per a poder presentar candidatura en un procés electoral concret i determinat.
No tenen cap vocació de permanència i, de fet, si volen presentar-se en un altre procés electoral, ha de procedir-se a la nova recollida de les signatures.
Subjectes que decidixen el procés electoral
L'electorat
Són electors i electores a Corts Generals els espanyols i les espanyoles majors d'edat inscrits en el cens electoral de residents a Espanya i a l'estranger i que no estiguen privats del seu dret de sufragi.
Els votants
L'electorat es convertix en votant des del moment en què vota. A Espanya el vot és voluntari. Ningú no pot ser obligat ni coaccionat a votar.
La diferència entre nombre d'electors i electores i votants representa l'índex de participació, dada molt important per a valorar correctament el procés electoral.
Agents que informen sobre el procés electoral
Ministeri de l'Interior (Direcció General de Política interior)
Informa sobre el procés i sobre els resultats provisionals, principalment a través de les campanyes institucionals, de la seua pàgina web i de les xarxes de premsa que, juntament amb la Secretaria d'Estat de Comunicació, s'oferixen durant el cap de setmana electoral.
Mitjans de comunicació
Els mitjans (televisions públiques i privades, ràdios, premsa escrita, periòdics digitals, etc.) emeten les campanyes institucionals que elabora el Ministeri de l'Interior i organitzen amplis desplegaments per a informar sobre el procés electoral, les activitats de les formacions polítiques que concorren, l'operatiu electoral i els resultats electorals.
Agents de seguretat
Qui vetla per la seguretat del procés?
Altres subjectes intervinents
Representants de la administració
Són les persones designades pels Delegats i Subdelegats del Govern per a oferir, durant tota la jornada electoral, l'assistència necessària a la mesa electoral, sempre amb caràcter auxiliar i sota la seua autoritat.
Les seues funcions comprenen:
Secretaris dels aJuntaments
Són els delegats i les delegades de la Junta Electoral de Zona i actuen amb l'estricta dependència d'esta.
Col•laboren en logística electoral i en la supervisió dels locals electorals perquè el dia de la jornada electoral tinguen cobertes les seues necessitats.
Ministeri de Defensa
Participa en el procés electoral garantint el vot del personal de les Forces Armades que estiga complint missions en l'exterior.
Secretaria General d'Institucions Penienciàries
Participa en el procés electoral facilitant el vot dels interns i les internes, que no estiguen privats de l'exercici del dret de sufragi, als centres penitenciaris.
Apoderats/ades i interventors/es
Són persones que designen els partits polítics per a actuar el dia de la votació als locals electorals. Poden ostentar emblemes o adhesius de l'entitat política a què representen, però només per a identificar-se com a interventors/es o apoderats/ades de la candidatura i sense que això constituïsca propaganda electoral.
APODERAT/A: Persona major d'edat, en ple ús dels seus drets civils i polítics, que representa a un partit polític en tots els actes i les operacions electorals. Pot accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de la votació i de l'escrutini en qualsevol mesa, formular reclamacions i demanar certificacions. No vota a la mesa si no figura en el cens d'esta.
INTERVENTOR/A: És representant de la candidatura davant una mesa electoral. Exercix la seua funció només a la mesa en què està acreditat. Participa en les deliberacions de la mesa amb veu, però sense vot. Els interventors/es de cada candidatura acreditats davant la mesa poden substituir-se entre si. Pot formular reclamacions o protestes i demanar certificacions. Voten a la mesa en què estan acreditats, encara que no estiguen inclosos en el cens d'esta mesa, sempre que figuren inscrits en el cens de la circumscripció a la qual correspon eixa mesa. En cas contrari, només podran votar per correu en la mesa en el cens de la qual estiguen inscrits.