El diumenge 10 de novembre hi haurà a Espanya eleccions a Corts Generals, és a dir, al Congrés dels Diputats i al Senat.
La Constitució de 1978 establix que la sobirania nacional residix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial).
Les Corts Generals (Congrés i Senat) ostenten el poder legislatiu, el Govern representa el poder executiu i els jutges, el poder judicial.
Correspon a les Corts Generals aprovar els pressupostos, controlar l’acció del Govern i les altres competències que els atribuïx la Constitució.
Des de l’aprovació de la Constitució, hi ha hagut onze eleccions generals: els anys 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008, 2011, 2015, 2016 i 28 d’abril de 2019.
Si vol conéixer el resultat d’eixes eleccions, pot consultar la base de dades del Ministeri de l’Interior
Les eleccions a Corts Generals es convoquen per Reial Decret, a proposta del President del Govern i prèvia deliberació del Consell de Ministres.
En el Reial Decret de convocatòria, es fixa la data de celebració de les eleccions, el nombre de diputats i diputades que correspon a cada província, la duració de la campanya electoral, la data en què es constituiran les cambres elegides i la normativa aplicable al procés electoral.
En les eleccions del 10 de novembre de 2019 s’aplica la disposició addicional 7 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (enllaç a la DA 7), que establix la duració del període electoral en 47 dies en comptes dels 54 dies habituals.
Les dos cambres es reuniran en sessió constitutiva com a màxim el 5 de desembre de 2019.