Elecciones 2019

El president o la presidenta, les persones designades com a vocals i els seus suplents es reuneixen a les 8.00 h al lloc fixat per a la votació.

Si el president o la presidenta no hi han acudit, el/la substitueixen el seu primer o la seva primera suplent. En cas que també fallin, el/la substitueixen el segon o la segona suplent, i si aquesta persona tampoc s’hi ha presentat, prenen possessió com a president o presidenta el primer o la primera vocal, o el segon o la segona vocal, per aquest ordre. De la mateixa manera, els/les vocals que no hi han anat o que prenen possessió com a president o presidenta són substituïts pels seus suplents.

No es pot constituir la mesa sense la presència d'un president o presidenta i dos vocals. En cas que no es pugui constituir la mesa, s’ha d’estendre una declaració dels fets i s’ha d’enviar per correu certificat a la Junta Electoral de Zona, a la qual ja abans s'ha d’haver comunicat aquesta circumstància telegràficament o telefònicament.

La junta, en aquest cas, designa lliurement les persones que han de constituir la mesa electoral, i fins i tot pot ordenar que en formi part algun dels electors o electores que hi hagi al local.

Si, malgrat el que s’ha indicat, no es pot constituir la mesa una hora després de l’establerta legalment per al començament de la votació, s’ha de comunicar a la Junta Electoral de Zona, que ha de convocar per a una nova votació en la mesa dins dels dos dies següents.

Constituïda la mesa i aixecada la seva acta de constitució, no escau donar possessió a aquelles persones, que tot i formar part de la mesa electoral, s’hi presentin tard per a l'acompliment de les seves funcions, i que han estat substituïdes per suplents. Una vegada constituïda la mesa electoral, els suplents que no l’hagin hagut d'integrar queden lliures de qualsevol obligació sobre això.

El president o la presidenta de la mesa electoral són l'autoritat en matèria d'ordre públic dins del local electoral; tenen autoritat exclusiva per conservar l'ordre, assegurar la llibertat de les persones votants i mantenir l'observança de la llei.

A aquest efecte, les forces de policia destinades a protegir els locals electorals han de prestar a la presidència de la mesa, dins i fora d’aquests, l'auxili que requereixi.

Ni als locals electorals ni als seus voltants, s’hi pot dur a terme propaganda electoral de cap gènere. La presidència de la mesa ha de prendre les mesures que consideri convenients quant a això.

Es pot tancar un local electoral abans de l'hora prevista?

Sí, sempre que hagin votat totes les persones censades en la mesa.

Dins del local electoral hi pot haver cartells o propaganda electoral el dia de la votació?

No hi pot haver cartells ni propaganda electoral dins dels locals electorals el dia de la votació.

Si n'hi ha, el president o la presidenta (o si no hi són, la Junta Electoral de Zona) han d'ordenar a les forces i cossos de seguretat que els en retirin.

No es considera propaganda electoral els emblemes o símbols que porten els interventors i les interventores o els apoderats i les apoderades per tal d’identificar-los.

Què s’ha de fer si es produeix algun incident d'ordre públic?

El president o la presidenta tenen, dins del local electoral, l'autoritat exclusiva de cara al manteniment de l'ordre públic. Per a això, poden requerir la intervenció de les forces i cossos de seguretat, si és necessari.

Els incidents que sorgeixin, i el nom i els cognoms dels qui els hagin provocat, s’han de reflectir en l'acta de sessió.

Com s'identifiquen l'elector o l’electora davant la mesa?

La identificació es duu a terme mitjançant:

• Document nacional d'identitat (DNI).
• Passaport (amb fotografia).
• Permís (carnet) de conduir (amb fotografia). Targeta d'identitat d'estranger, en el cas de nacionals de països amb els quals Espanya hagi subscrit un tractat de reciprocitat per al reconeixement del dret de sufragi en les eleccions municipals
• Targeta de residència, en el cas dels ciutadans de la Unió Europea que en tinguin.
• Targeta d'identitat d'estranger, en el cas de nacionals de països amb els quals Espanya hagi subscrit un tractat de reciprocitat per al reconeixement del dret de sufragi en les eleccions municipals.

Aquests documents poden ser espanyols o emesos pel país d'origen, sempre que incloguin la fotografia de la persona que ha de votar. No importa que aquests documents estiguin caducats, però han de ser els originals, no valen fotocòpies.

Si malgrat mostrar aquests documents, apareixen dubtes sobre la identitat de l'elector o electora, la mesa, tenint en compte els documents aportats i el testimoniatge que puguin presentar, ha de decidir per majoria dels seus components.

Què succeeix si l'elector o l’electora no figuren en la llista del cens?

En aquest cas, només poden votar en la mesa si presenten algun d'aquests documents:

• SENTÈNCIA JUDICIAL que reconegui el dret del votant a estar inscrit en el cens de la mesa.
• CERTIFICACIÓ CENSAL ESPECÍFICA D'ALTA, expedida per la Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral, que l’habiliti per fer efectiu el seu dret al vot.

Són vàlides per a la votació tant l'original de la certificació censal específica com la rebuda per fax a través de l'ajuntament respectiu.

Les certificacions censals específiques d'alta s’han de tenir en compte en la llista numerada de votants, per després computar-les degudament en les actes d'escrutini i sessió.

Com voten les persones amb discapacitat?

Els electors i les electores que no sàpiguen llegir o que per discapacitat estiguin impedits per escollir la papereta o col·locar-la dins del sobre i per lliurar-la al president o presidenta de la mesa, es poden servir per a aquestes operacions d'una persona de la seva confiança.

Quan voten les persones que integren la mesa i els interventors i les interventores?

Un cop acabada la votació i introduïts a l'urna els sobres que contenen les paperetes de vot enviades per correu, voten els membres de la mesa i els interventors i les interventores acreditats davant aquesta i que tenen dret a votar-hi. El president o la presidenta han d’introduir els sobres a l'urna.

En la llista numerada de votants, s’hi ha d'indicar la secció i mesa electoral dels interventors que no apareguin en el cens de la mesa.

Què passa si durant la jornada electoral falten sobres o paperetes?

Quan la mesa s’adoni de l'absència de paperetes d'alguna candidatura, els interventors i les interventores o els apoderats i les apoderades de la candidatura corresponent en poden subministrar.

Si no és possible, el president o la presidenta de la mesa han d'interrompre la votació i ho han de comunicar a la Junta Electoral de Zona, perquè aquesta els en subministri immediatament.

La interrupció no pot durar més d'una hora, i la votació s’ha de prorrogar tant temps com hagi estat interrompuda.

Què passa si s'interromp la votació durant més d'una hora?

La regla general és que la interrupció de la votació no ha de durar més d'una hora. Tanmateix, si la mesa acorda continuar la votació davant una interrupció lleument superior a una hora (amb la pròrroga consegüent durant el temps en què la votació hagi estat interrompuda), no es pot entendre com una irregularitat invalidant de l'elecció.

Ara bé, si la interrupció és substancialment superior a una hora, ha de ser la Junta Electoral de Zona la que valori si es reprèn la votació o si s’ha de suspendre.

Quan i qui suspèn la votació? Interrupció de la votació durant més d'una hora o circumstància que faci impossible l'acte de la votació

La suspensió de la votació l’ha d'ordenar la presidència de la mesa en els casos següents:

• Interrupció superior a una hora.
• Quan per qualsevol motiu sigui impossible l'acte de la votació.

És convenient que abans d'adoptar aquesta decisió, la presidència obtingui el parer de totes les persones que componen la mesa i, si les circumstàncies ho permeten, consulti per telèfon la Junta Electoral de Zona.

Què passa quan se suspèn la votació?

En cas de suspensió de la votació, el president o la presidenta ho han de fer constar així en un escrit raonat, que s’ha d'unir a l'expedient electoral.

Se n’ha d’enviar immediatament una còpia, en mà o per correu certificat, a la Junta Electoral de Zona, perquè aquesta comprovi la certesa i suficiència dels motius i declari o exigeixi les responsabilitats que en resultin.

En el cas de suspensió de la votació, no es tenen en compte els vots ja emesos ni se’n fa l’escrutini. El president o la presidenta ordenen immediatament la destrucció de les paperetes dipositades a l'urna, i fan constar aquest aspecte en l'escrit esmentat abans.

Un cop suspesa la votació en una mesa electoral, la Junta Electoral de Zona ha de convocar noves eleccions en la mesa dins dels dos dies següents.

Poden votar l'elector o l’electora que acreditin el seu dret mitjançant sentència i no figurin en la llista del cens electoral?

Sí. El president o la presidenta de la mesa en poden admetre el vot sempre que a més acreditin que el seu domicili es correspon amb la mesa en la qual han de votar.

Pot una altra persona representar un elector o una electora?

Mai. L'acte de votar té caràcter personal i intransferible. En el cas d'una persona amb algun tipus de discapacitat sí que es pot fer acompanyar d’una persona de la seva confiança en tot el procés, des de l'elecció de la papereta fins al lliurament del sobre de votació al president o presidenta de la mesa.

Què passa si una persona que ha votat per correu no consta que hagi sol·licitat la documentació per votar per aquest sistema?

El vot no es pot obrir ni introduir a l'urna, però s’ha de conservar per al cas de possibles reclamacions o recursos.

Es pot suspendre la votació si una persona que va votar per correu va morir posteriorment?

Sí, sempre que es presenti davant la mesa el certificat de defunció corresponent a fi que el seu vot no s’introdueixi a l'urna.

Què s’ha de fer en cas que els sobres amb el vot per correu arribin a la mesa en el moment en què voten els interventors o les interventores, o posteriorment?

En aquest cas, aquests vots NO es poden computar.

Qui pot informar la persona que vota de com ho ha de fer?

Les persones que formen part de la mesa són les úniques que poden facilitar aquesta informació a qui ho sol·liciti.

Hi pot haver policies a l'interior d'un local electoral?

Sí, quan hi acudeixin perquè ho requereixen el president o la presidenta de la mesa.

Poden portar els interventors i les interventores i els apoderats o les apoderades emblemes o adhesius d'alguna coalició o partit?

Sí, sempre que es limitin únicament a recollir les sigles del partit o coalició.

Poden presentar reclamacions els interventors i les interventores i els apoderats o les apoderades?

Sí, i s’han d'incorporar a l'acta de sessió, però això no vol dir que la mesa participi de la reclamació.

Ha de lliurar la mesa als apoderats o apoderades, encara que no s'hagin presentat en el moment de constitució de la mesa, una còpia de l'acta d'escrutini?

Sí, la mesa té l'obligació d'expedir-los de manera immediata i gratuïta una còpia de l'acta d'escrutini.

Ha de lliurar la mesa a les persones que representen els partits una còpia de la llista numerada de votants?

No, mai, perquè això podria atemptar contra els drets constitucionalment protegits dels votants.

Poden els mitjans de comunicació realitzar activitats informatives als locals electorals?

S’han de fer normalment des de l'exterior del local electoral, tot i que poden emetre imatges del desenvolupament de la votació a l'interior, per a la qual cosa necessiten una acreditació davant la mesa. L'enregistrament d'imatges en cap cas no ha d’interferir en el desenvolupament de la votació.

Quan és vàlid un vot?

Els vots dipositats a l'urna amb les exigències legals poden ser vàlids o nuls.

Es considera vot vàlid:

• El vot a candidatura i
• el vot en blanc

Què és un vot en blanc?

Són vots en blanc:

• Els sobres que no contenen papereta.
• El vot emès a favor d'una candidatura retirada legalment.
• Les paperetes en les quals no s'ha marcat cap candidat o candidata en el cas d'eleccions a municipis de fins a 250 habitants o en règim de consell obert, o a EATIM.
• Les paperetes en les quals no s'ha escrit el nom de la candidatura, candidat o candidata, en el cas d'electors o electores temporalment a l'estranger en les eleccions municipals i a EATIM.

Quan és nul un vot?

Són vots nuls:

• Els que s'emeten en sobres o paperetes diferents del model oficial.
• Les paperetes sense sobre.
• Els sobres que contenen més d'una papereta de diferents candidatures (si s’hi inclouen diverses paperetes de la mateixa candidatura, es compta com un sol vot vàlid).
• Els que s'emeten en sobres alterats.
• Les paperetes en les quals s'ha modificat, afegit o ratllat el nom dels candidats i candidates, se n’ha alterat l’ordre de col·locació, així com aquelles en les quals s'ha introduït qualsevol llegenda o expressió, o s’hi ha produït qualsevol altra alteració de caràcter voluntari o intencionat.
• En el cas d'eleccions municipals, les paperetes en les quals s'han marcat més de quatre candidats o candidates en municipis entre 101 i 250 habitants, o més de dos en municipis de fins a 100 habitants.

• En el cas d'eleccions corresponents a municipis en consell obert o EATIM, les paperetes en les quals s'han marcat més d'un candidat o candidata.

S’han de computar com a vàlids els vots emesos en paperetes que continguin un senyal, una creu o aspa al costat d'algun dels candidats o candidates, en la mesura en què aquests no tinguin transcendència o entitat suficient per considerar que amb aquests s'hagi alterat la configuració de la papereta o s'hagi manifestat un retret d'algun dels candidats o candidates o de la formació política a què pertanyin.

Qui decideix sobre la validesa o nul·litat d'un vot?

Exclusivament la mesa electoral, formada pel president o presidenta i els seus vocals.

S’han de conservar els vots nuls de la mesa?

Sí, a l'efecte de reclamacions o recursos posteriors.

És vàlid el vot que conté diverses paperetes de la mateixa candidatura?

Sí, perquè resulta clara i inequívoca la voluntat de l'elector. Per contra, si les paperetes són de diferent candidatura, el vot és nul.

Són vàlids els vots emesos amb paperetes de diferent to, mida o errors tipogràfics, respecte del model oficial?

Sí, les petites diferències no alteren la validesa del vot.

Són vàlids els vots emesos amb sobres de diferent to, mida o errors tipogràfics, respecte del model oficial?

Sí, sempre que no posi en risc el secret del vot.

Un vot per correu que arriba a través de correu ordinari, es considera vàlid?

No, es considera nul, ja que perquè el vot per correu sigui vàlid s’ha d’enviar obligatòriament per correu certificat.

És vàlid el vot emès en un sobre bilingüe a la zona no bilingüe d'una comunitat?

Sí.

És vàlida una papereta en castellà en una comunitat bilingüe?

Sí, perquè queda clara la voluntat de l'elector o electora.

És vàlida una papereta en la qual apareix una persona candidat o candidata que amb posterioritat a la seva proclamació hagi estat exclosa?

Sí, es considera com a vot vàlid, però referit als candidats i candidates proclamats vàlidament.