.svg/a717ffbb-ada6-1c55-87b8-28eeaa96002b_t=1553023369569){kind=small}
Informació sobre les eleccions locals del 26 de maig de 2019
El 26 de maig de 2019 se celebren eleccions locals en tot el territori nacional, eleccions a les assemblees de Ceuta i Melilla i eleccions a cabildos insulars canaris. Aquestes eleccions coincideixen amb les eleccions al Parlament Europeu i amb altres processos electorals convocats pels respectius governs autonòmics:
- Eleccions a assemblees legislatives en tretze comunitats autònomes: Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra, La Rioja i la Comunitat Valenciana (no celebren eleccions a assemblees legislatives a Andalusia, Catalunya, Galícia, el País Basc i en la Comunitat Valenciana).
- Consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa.
-
Juntes generals dels territoris històrics d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
-
Consells de Navarra.
-
Consell General d'Aran.
- Eleccions a entitats d'àmbit territorial inferior al Municipi (EATIM)
La Llei orgànica del règim electoral general, en l’article 42.3, estableix que el quart diumenge de maig cada quatre anys se celebren eleccions locals a Espanya. En coincidir aquest any amb les eleccions al Parlament Europeu, la data establerta per a la celebració d'aquests processos serà la que marqui la regulació de les eleccions al Parlament Europeu, recollida en l'Acta relativa a l'elecció dels representants en l'Assemblea per sufragi universal directe, annexa a la Decisió 76/787 del Consell, de 20 de setembre de 1976, modificada per les Decisions del Consell 93/81, d'1 de febrer de 1993, i 95/1, d'1 de gener de 1995, que casualment coincideix amb la data que estableix la LOREG per a les eleccions locals.
El Reial decret de convocatòria de les eleccions locals s'acorda en el Consell de Ministres a proposta conjunta dels Ministeris de l'Interior i de Política Territorial i Funció Pública. S'expedeix el dia 1 d'abril de 2019, es publica en el BOE l'endemà, i entra en vigor el mateix dia de la seva publicació: el dia 2 d'abril.
El nombre de municipis a Espanya és de 8.131 (Font: INE)
El procediment per determinar el nombre de regidors i regidores que correspon a cada municipi l’estableix la Llei electoral.
Cada terme municipal constitueix una circumscripció en la qual s’elegeix el nombre de regidors i regidores que resulti d’aplicar-hi l’escala següent:
- Fins a 100 residents: 3
- De 101 a 250 residents: 5
- De 251 a 1.000: 7
- De 1.001 a 2.000: 9
- De 2.001 a 5.000: 11
- De 5.001 a 10.000: 13
- De 10.001 a 20.000: 17
- De 20.001 a 50.000: 21
- De 50.001 a 100.000: 25
- De 100.001 en endavant, un regidor o una regidora més per cada 100.000 residents o fracció; se n’hi ha d’afegir un o una més quan el resultat sigui un nombre parell.
El nombre de residents -o població- de cada municipi el determina el Ministeri d'Economia i Empresa, i es publica en el BOE. Les últimes xifres de població van ser declarades oficials per Reial decret 1458/2018, de 14 de desembre, (BOE de 29 de desembre de 2018).
Partint d'aquestes xifres oficials de població, les delegacions i subdelegacions del Govern, durant els sis primers dies del mes de març de 2019, publiquen en els butlletins oficials de la província la relació de municipis, la seva població i el nombre de regidors i regidores que els corresponen.
Així és.
Si per aplicació de l'escala d'atribució de regidors i regidores que recull l'article 179 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, el resultat és parell, s'ha d’afegir un lloc més als que correspongui elegir en funció de la població.
El consell obert és una peculiaritat d'alguns petits municipis espanyols que es caracteritza per la inexistència d'una organització municipal com a tal, de manera que són tots els veïns els qui, reunits en assemblea veïnal, deliberen i prenen les decisions que, en el règim ordinari, corresponen al ple de l'ajuntament.
Funcionen en règim de consell obert les entitats locals menors i els municipis que tradicionalment l’han utilitzat. L’article 140 de la Constitució espanyola es refereix al consell obert: "La Llei ha de regular les condicions en les quals escaigui el règim de consell obert".
Doncs bé, la Llei de bases de règim local, en la redacció que en fa la Llei orgànica 2/2011, de 28 de gener, estableix que funcionen en règim de consell obert:
- Els municipis que tradicionalment i voluntàriament disposin d’aquest singular règim de govern i administració.
- Aquells altres en els quals la seva localització geogràfica, la millor gestió dels seus interessos o altres circumstàncies ho facin aconsellable.
Les sigles EATIM signifiquen “entitat d'àmbit territorial inferior al municipi”. Les seves eleccions es convoquen juntament amb les eleccions locals. A Espanya hi ha, aproximadament, unes 3.500 EATIM.
En les eleccions a les EATIM els veïns elegeixen directament l'alcalde pedani o l'alcaldessa pedània (mitjançant un sistema majoritari) que amb la junta veïnal tindran les atribucions que en el règim general dels municipis es reconeixen a l'alcalde o a l'alcaldessa i al ple de l'ajuntament.
Les juntes generals dels territoris històrics del País Basc són els òrgans representatius dels territoris històrics d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
Cadascuna de les juntes generals està integrada per 51 persones elegides per sufragi universal i directe en les eleccions forals que se celebren cada quatre anys simultàniament amb les locals.
Les persones integrants de les diferents juntes generals s’anomenen a Àlaba “procuradors i procuradores”, a Biscaia “apoderats i apoderades” i, a Guipúscoa “procuradors-junters” i “procuradores-junteres”.
Els territoris històrics es divideixen en les circumscripcions electorals següents:
TERRITORI HISTÒRIC D’ÀLABA.
- Circumscripció “Cuadrilla de Vitoria-Gasteiz”.
- Circumscripció “Cuadrilla de Aiara/Ayala”.
- Circumscripció “Cuadrillas de Zuya, Salvatierra, Añana, Campezo i Laguardia”.
TERRITORI HISTÒRIC DE BISCAIA.
- Circumscripció “Bilbo/Bilbao”.
- Circumscripció “Enkarterriak/Encartaciones”.
- Circumscripció “Durango-Arratia”.
- Circumscripció “Busturia-Uribe”.
TERRITORI HISTÒRIC DE GUIPÚSCOA.
- Circumscripció “Donostialdea”.
- Circumscripció “Bidasoa-Oyarzun”.
- Circumscripció “Oria”.
- Circumscripció “Deba-Urola”.
El nombre que s'elegeix en cadascuna de les circumscripcions electorals es determina tenint en compte la variable de la població.
És en els decrets de convocatòria de les eleccions a juntes generals en què s'especifica la distribució interna entre circumscripcions dels 51 escons que s’elegeixen en cada territori històric.
Les eleccions a juntes generals se celebren coincidint amb les eleccions locals a escala nacional.
El Decret de convocatòria de les eleccions a juntes generals és aprovat pel respectiu diputat o diputada general.
La Vall d'Aran és a la província de Lleida. Es configura com una entitat local territorial, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment de les seves finalitats, determinada per l'agrupació dels territoris municipals següents: Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamòs.
El govern i l'administració d'Aran corresponen al Consell General (Conselh Generau), integrat pel Síndic i dotze consellers o conselleres generals (conselhers generaus).
Les sis circumscripcions electorals en les quals es divideix la Vall d'Aran es corresponen amb els sis “terçons” històrics: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quate Lòcs.
Els tretze llocs del Consell General es distribueixen entre els sis “terçons” d'aquesta manera:
- Pujòlo, 2 membres.
- Arties e Garòs, 2 membres.
- Castièro, 4 membres.
- Marcatosa, 1 membre.
- Irissa, 1 membre.
- Quate Lòcs, 3 membres.
Les eleccions al Consell General d'Aran es convoquen per Decret autonòmic. Aquest procés electoral, pel qual resulten electes els consellers o conselleres generals, s’ha de celebrar el mateix dia en què se celebrin les eleccions locals.
El mandat dels consellers o conselleres generals dura quatre anys, com en el cas de les persones que constitueixen les corporacions locals.
L'aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d'Aran, és oficial a la Vall d'Aran. També ho són el català i el castellà.
Els consells de Navarra són entitats locals enclavades en el terme d'un municipi, amb població i àmbit territorial inferiors al d'aquest.
El govern i l’administració d'aquests consells de Navarra es realitzen en règim de consell obert, quan tenen una població de 16 i 50 habitants i per part d’una junta quan aquesta població supera els 50 habitants.
El mandat de les persones elegides en el cas dels consells de Navarra és de quatre anys, igual que les elegides als ajuntaments.
La convocatòria per a l'elecció de presidents o presidentes dels consells regits en règim de consell obert, i de presidents o presidentes i vocals de les juntes, l’acorda el Govern de Navarra mitjançant Decret foral, que es publica en el “Butlletí Oficial de Navarra” i que assenyala la data de les eleccions comunals, que condeix amb la de la celebració de les eleccions locals.
L'Administració de la Comunitat Foral publica simultàniament amb la convocatòria d'eleccions a consells de Navarra una relació, ordenada alfabèticament, dels consells agrupats per municipis, amb indicació de la població de dret de cada Consell. Així mateix, s'assenyala si en el consell corresponent correspon elegir president o presidenta i vocals de la junta, o només president o presidenta del consell obert.
Els presidents i les presidentes dels consells regits en règim de consell obert, i els presidents i les presidentes i els/les vocals de les juntes s’elegeixen a través d’un sistema majoritari
Els cabildos són l'expressió institucional de la singularitat geogràfica predicable d'un territori integrat per illes.
La Constitució espanyola recull la distinció entre província i illa en l’article 141.1 en establir que "Als arxipèlags, les illes tenen a més la seva administració pròpia en forma de cabildos o consells".
A l'arxipèlag canari, els cabildos són els òrgans de govern, administració i representació de cadascuna de les illes.
El nombre de consellers que correspon elegir en cada illa de l'arxipèlag canari es determina en funció de la població de l'illa en qüestió tenint en compte la taula següent:
| Nombre de residents | Nombre de consellers |
| Fins a 10.000 | 11 |
| De 10.001 a 20.000 | 13 |
| De 20.001 a 50.000 | 17 |
| De 50.001 a 100.000 | 21 |
| De 100.001 en endavant | 1 conseller o consellera més per cada 100.000 residents o fracció; se n’hi ha d’afegir un o una més quan el resultat sigui un nombre parell. |
El mandat dels consellers i conselleres insulars és de quatre anys, a comptar a partir de la data de la seva elecció.
Les eleccions a consellers i conselleres dels cabildos insulars es convoquen per Reial decret, igual que les eleccions locals.
El procediment per a l'elecció dels consellers i conselleres insulars és el mateix que l'establert per al cas de l'elecció de regidors i regidores, si bé cada illa constitueix una circumscripció electoral.
La reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, d'1 de març de 2007, preveu l'elecció directa de les persones que formen els consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa.
Els consells insulars són les institucions de govern de cadascuna de les illes i tenen el govern, l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, així com de les illes adjacents a aquestes. Gaudeixen d'autonomia en la gestió dels seus interessos i són institucions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Cadascun dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa està integrat pels consellers i conselleres que s’elegeixen en les respectives circumscripcions, per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret mitjançant un sistema de representació proporcional respectant el règim electoral general.
La durada del mandat és de quatre anys i el càrrec és incompatible amb els càrrecs de president o presidenta de les Illes Balears, de president o presidenta del Parlament, de persona que forma part del Govern i de senador o senadora de la Comunitat Autònoma.
La convocatòria d'eleccions als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa es realitza per Decret del president o presidenta de la Comunitat Autònoma d'acord amb les condicions i els terminis que estableix l'article 42.3 de la Llei orgànica del règim electoral general, amb la sol·licitud prèvia, efectuada pels consells respectius amb l’antelació pertinent, mitjançant acord plenari. El Decret de convocatòria s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
El Consell Insular de Mallorca està integrat per 33 consellers i conselleres, el de Menorca per 13 i el d'Eivissa per 13.
Ceuta i Melilla són, des de l'any 1995, ciutats autònomes.
En els seus estatuts d'autonomia com a ciutats autònomes, s'hi estableix que les assemblees de les ciutats de Ceuta i Melilla, en la mesura en què són els òrgans representatius de la ciutat, han d’estar integrades per 25 persones, elegides a la ciutat per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
Les eleccions es regeixen pel que estableix la legislació estatal reguladora del règim electoral general per a la celebració d'eleccions locals, i les convoca l'Estat juntament amb aquestes
La Junta d'Andalusia té, des de l'aprovació de la Llei 5/2010, d'11 de juny, d'autonomia local d'Andalusia, la competència per organitzar el procés electoral a la presidència de les entitats locals autònomes. La figura de l'Entitat Local Autònoma es va crear el 1997 d'acord amb la Llei reguladora de la Demarcació Municipal d'Andalusia i té com a principals objectius descentralitzar i millorar la gestió i els serveis que es presten en llogarets i pedanies allunyats de les poblacions que posseeixen capitalitat municipal.
L'Entitat Local Autònoma comporta que el nucli de població reconegut adquireix cert nivell d'autonomia i assumeix la gestió d'una sèrie de serveis en coordinació amb el municipi.
L'òrgan de govern de l'entitat local autònoma és la junta veïnal, composta per la presidència i per un nombre de vocals, d'acord amb la població resident en l'àmbit territorial d'aquesta entitat.
La persona titular de la presidència de l'entitat local autònoma l’elegeix directament el veïnatge que, amb residència habitual en l'àmbit territorial d'actuació d'aquesta entitat, té dret de sufragi actiu en les eleccions municipals corresponents.
El nombre de vocals que correspon a cada entitat es determina d'acord amb la població resident en l'àmbit territorial d'aquesta entitat i serà el que resulti d'aplicar l’escala següent:
Fins a 250 residents……………….2 vocals
De 251 a 2000 residents…………4 vocals
De 2001 a 5000 residents………6 vocals
Més de 5000 residents…………..8 vocals
Les juntes veïnals es constitueixen de manera anàloga a la que preveu l'article 195 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, per als ajuntaments.
Províncies amb entitats locals autònomes:
Almeria........................ 1 entitat local autònoma
Cadis............................ 11 entitats locals autònomes
Còrdova……………………... 6 entitats locals autònomes
Granada…………………...... 8 entitats locals autònomes
Huelva........................... 3 entitats locals autònomes
Jaén............................... 9 entitats locals autònomes
Màlaga......................... 1 entitat local autònoma
Sevilla……………………........ 3 entitats locals autònomes
Els òrgans de govern i administració de les entitats locals menors d'Extremadura estan formats per: l'alcalde pedani o l’alcaldessa pedània i la junta veïnal. El nombre de vocals que cal elegir en cadascuna de les juntes veïnals serà el que es detalli del Decret de convocatòria.
En l'actualitat hi ha 21 entitats locals menors
Badajoz.………………………………………………………… 15 entitats locals menors
Càceres………………………………………………………….. 6 entitats locals menors
Són entitats locals menors de la Comunitat Valenciana els nuclis de població separats territorialment del municipi a què pertanyen i que, tenint característiques peculiars, es constitueixen com a tals d'acord amb la normativa que les regula, Lley 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana.
L'elecció dels òrgans de govern de les entitats locals menors s’ha de dur a terme en el mateix acte que les eleccions municipals.
Els òrgans de govern i administració de les entitats locals menors són la presidència i la junta veïnal.
La junta veïnal està integrada per la presidència i pels vocals i les vocals, el nombre dels quals resulta d'aplicar l’escala següent:
D'1 a 250………………….....…..3
De 251 a 1.000………………....5
De 1.001 en endavant.....….7
El nombre total de membres de la junta veïnal no pot ser superior al terç del nombre de regidors de l'ajuntament al qual pertanyen.
Actualment hi ha 7 entitats locals menors:
Alacant: 3
Castelló: 1
València: 3